L’estreta relació entre el Moviment i el Llenguatge en el creixement dels nens i de les nenes.

Durant els dos primers anys de vida, l’infant pensa fent. És un ser que actua. El que percep de si mateix i dels altres són les accions i els resultats de les mateixes. A través dels seus moviments explora i comprèn l’entorn.

Encara passaran uns anys fins que desenvolupi la capacitat lingüística que li permeti planificar, organitzar i analitzar la seva acció. Mentrestant, convé facilitar-li el moviment i el llenguatge.

I després dels dos anys?, És necessari el moviment? I, el llenguatge?, Com evoluciona cap al creixement emocional?…  En vols saber més? No t’ho perdis!

Tamara Chubarovsky

Anuncis

EP, A POC A POC!!!

Deixar que el joc flueixi per si sol i que sigui espontani ens porta a crear i reconvertir espai dins de l’Espai de Creixement i Joc. Aquesta setmana hem transformat l’espai motriu en un escenari en miniatura per als trens. Igual que la mainada, el tren puja, baixa, passa per dins i s’enfila. Els infants amb l’ajuda de l’adult han creat aquest escenari que durant uns dies ha donat peu a un joc tranquil i precís on cada moviment del cos s’havia de fer amb cura per tal de no desmuntar res ni molestar als altres.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

LÓCZY, UNA INSÓLITA ATENCIÓN PERSONAL. Miriam David i Genevieve Appel

emmi piklerEmmi Pikler va ser una pediatra hongaresa que va desenvolupar una interessant teoria sobre la cura de nadons, el desenvolupament motriu i l’autonomia en nens fins a 3 anys i ho va fer a un orfenat a Budapest anomenat Institut Lóczy. Des d’aquest Institut s’han generat estudis i material científic que recolza la seva teoria evidenciant que un alt percentatge dels nadons i nens crescuts a Lóczy aconsegueixen i han aconseguit tenir una vida satisfactòria o com a mínim allunyada de les negatives conseqüències que sovint té el pas per un orfenat en edats primerenques.

El llibre que us presentem “Loczy, una insòlita atención personal”, és un relat acurat, ben organitzat i precís sobre el funcionament de Loczy. Explica les idees bàsiques de la teoria d’Emmi Pikler però sobretot és interessant perquè ofereix una clara imatge d’això tant especial que és la cura als nadons a l’institut, l’ambient que s’hi respira, com estan organitzats els diferents ambients i activitats, què fan i què diuen les educadores, com responen els nens, què fan aquests, etc.

El llibre va ser escrit a partir d’una estada de les autores a l’Institut a finals dels anys 70. Les autores, una psicòloga i una psiquiatra franceses, fan una descripció sistematitzada del funcionament però a més a més reflexionen i opinen sobre allò que veuen. Així, ofereixen al lector una visió àmplia de l’institució i la teoria pikleriana i no deixen d’esmentar altres teories sobre l’aferrament i el vincle que, donant un pes específic important a la figura materna, contradirien la teoria Pikleriana.

Les idees desenvolupades i posades a la pràctica a Lóczy són  font d’inspiració per a les escoles d’educació viva i per a famílies que perceben la importància del desenvolupament motriu i la cura dels seus fills. Ofereixen bones idees per a la creació d’espais de desenvolupament i ajuden a combatre l’allau de missatges que ens arriben a nivell comercial sobre els objectes que necessita un nadó i un infant des de que neix i mentre creix.

‘Lóczy, una insólita atencion personal’ és un llibre senzill de llegir que ofereix una àmplia visió sobre el particular i peculiar institut que va crear Emmi Pikler. Una lectura recomanada per a famílies amb nadons petits i per a tots aquells interessats amb l’educació viva i l’autonomia dels infants.

Per a qui vulgui llegir més malauradament hi ha pocs llibres traduïts al castellà però la mateixa editorial Octaedro té una petita col·lecció de quatre llibres molt i molt senzills i bàsics titulats: “Esperando al bebé”, “Las primeras semanas de su bebé”, “Comer y dormir” i “Movimientos libres: actividades autónomas”.