Aquestes últimes setmanes a l’espai hem creat un nou ambient per explorar la llum, on hem combinat llums de colors amb ombres i foscor. Sobre la taula de llum hem tocat i jugat amb diferents textures, i així hem anat aprenent sobre la llum i les seves propietats fascinants. Som petits investigadors!
Tenim tardor fora i tenim tardor dins de l’espai: BANY DE FULLES, BANY DE TARDOR…
Seguirem gaudint dels colors, de les textures, dels sabors i de les olors de tardor.
La sexualitat es conforma d’una manera biològica però també hi té un gran pes el context cultural propi i, per tant, no podem separar una cosa d’una altra. Cal entendre que la sexualitat que experimenten els infants depèn del context cultural en què són educats. Per això, els nostres fills expressaran una sexualitat diferent a la nostra, ja que el seu context és diferent.
Per tal de poder acompanyar aquesta sexualitat d’una manera respectuosa i oberta cal reflexionar primer sobre com vivim els adults la nostra sexualitat. Si volem tractar el tema d’una manera diferent de com ho van fer amb nosaltres caldrà revisar la pròpia biografia per poder extreure’n conclusions.
La nostra mirada és una mirada afirmativa sentint i considerant saludable la sexualitat, procurant fomentar la vivència i exploració com a natural i necessària tot posant límits quan calgui. Per tal de dur a la pràctica aquesta mirada cal proporcionar un ambient ric en propostes relacionades amb aquesta temàtica: contes, joguines, accés a converses amb iguals i adults, contacte amb embarassades i nounats, etc.
A l’Espai, com al món, també aprenem a través dels sentiments de frustració i del dolor que es poden donar en la relació amb els altres i l’entorn. El dolor és un aprenentatge. Aprenent a gestionar aquestes emocions sense emmascarar-les, ni evitar-les, aprenem a conviure amb elles, a conèixer-les i a gestionar-les.
Quan un nen es fa mal no li direm va ja està, no passa res. El dolor és real i no s’ha d’evitar, si un infant cau, li direm t’he vist, has caigut i això fa mal . No l’agafarem en braços, sinó que estarem al seu costat fins que es calmi, li direm si podem fer alguna cosa per a ell, posar-li aigua o fer-li un petó. La nostra intenció és que cada nen creï les seves estratègies per superar el dolor i no depengui sempre de l’adult.
Dins de l’espai de creixement i joc d’Agambar, els infants són lliures de moure’s pels diferents racons i de triar les activitats en què treballen, on treballen, durant quant de temps i amb qui treballen o interactuen. Òbviament tota la interacció dels adults amb ells és en tot moment respectuosa de persona a persona i carregada d’acceptació i estima.
D’una manera natural, els nens estan limitats per les restriccions de l’espai físic i per la necessitat de mantenir l’harmonia social i les condicions que afavoreixen l’aprenentatge (bon ús dels materials, no destorbar els altres, agressivitat, etc.).
Els límits es transmeten amb amabilitat i fermesa, des de la connexió i l’empatia amb l’infant. En el cas dels nens més grans, es busca la seva col·laboració per establir i complir els límits. Per fomentar l’autonomia i preservar la llibertat i els límits dels infants.
Deixar que el joc flueixi per si sol i que sigui espontani ens porta a crear i reconvertir espai dins de l’Espai de Creixement i Joc. Aquesta setmana hem transformat l’espai motriu en un escenari en miniatura per als trens. Igual que la mainada, el tren puja, baixa, passa per dins i s’enfila. Els infants amb l’ajuda de l’adult han creat aquest escenari que durant uns dies ha donat peu a un joc tranquil i precís on cada moviment del cos s’havia de fer amb cura per tal de no desmuntar res ni molestar als altres.
“El joc és un procés actiu i creatiu de gaudi, lliure d’intencionalitat i finalitat, sorgeix de manera espontània, no admet imposicions i és el mitjà pel qual els nens desplacen les seves pors, angoixes i problemes interns a l’exterior, dominant-les a través de l’acció” (B.Aucouturier, 2004).
El joc contribueix al desenvolupament integral infantil, atès que estimula el desenvolupament del cos i dels sentits: descobreixen noves sensacions, coordinen moviments, estructuren la representació mental del seu esquema corporal, exploren i amplien les possibilitats sensorials i motrius, van conquistant el seu propi cos i l’entorn, tenen experiència de domini i obtenen intens plaer. El joc també estimula el desenvolupament del pensament i la creativitat: estimula la imaginació, el pensament evoluciona del pensament motriu al simbòlic representatiu i més tard al pensament reflexiu i és una via d’exercitació del pensament abstracte. I finalment, el joc és un instrument de comunicació i socialització: potencia el desenvolupament del llenguatge atès que necessiten expressar, comprendre i nombrar, els nens juguen individualment, en paral·lel i més tard de manera grupal.
“Si vols conèixer-los ràpidament, fes-los jugar; si vols ensenyar-los a viure, fes-los jugar; si vols que agafin gust pel treball, fes-los jugar; si vols exercir la teva professió, fes-los jugar, jugar i jugar.” Fernand Deligny
