XERRADA: EDUCAR AMB HUMOR AMB CARLES CAPDEVILA

Xerrada amb Carles Capdevila. Diumenge 29 de maig a les 11h. A l’auditori municipal de Santa Coloma de Farners.

image

A partir de l’experiència pròpia en l’educació dels seus quatre fills, l’autor analitza en clau irònica les obsessions dels pares en el procés educador, la relació pares-mestres i fa una crida a la necessitat de posar-hi els cinc sentits, en l’educació: sentit comú, sentit moral, sentit de la responsabilitat, sentit del ridícul i -sobretot- sentit de l’humor.

Compra les teves entrades a ticketea

Anuncis

COM ACOMPANYAR LA SEXUALITAT

La sexualitat es conforma d’una manera biològica però també hi té un gran pes el context cultural propi i, per tant, no podem separar una cosa d’una altra. Cal entendre que la sexualitat que experimenten els infants depèn del context cultural en què són educats. Per això, els nostres fills expressaran una sexualitat diferent a la nostra, ja que el seu context és diferent.

Per tal de poder acompanyar aquesta sexualitat d’una manera respectuosa i oberta cal reflexionar primer sobre com vivim els adults la nostra sexualitat. Si volem tractar el tema d’una manera diferent de com ho van fer amb nosaltres caldrà revisar la pròpia biografia per poder extreure’n conclusions.

La nostra mirada és una mirada afirmativa sentint i considerant saludable la sexualitat, procurant fomentar la vivència i exploració com a natural i necessària tot posant límits quan calgui. Per tal de dur a la pràctica aquesta mirada cal proporcionar un ambient ric en propostes relacionades amb aquesta temàtica: contes, joguines, accés a converses amb iguals i adults, contacte amb embarassades i nounats, etc.

publicacio4a publicacio4b

JUGUEM?

El joc és un procés actiu i creatiu de gaudi, lliure d’intencionalitat i finalitat, sorgeix de manera espontània, no admet imposicions i és el mitjà pel qual els nens desplacen les seves pors, angoixes i problemes interns a l’exterior, dominant-les a través de l’acció” (B.Aucouturier, 2004).

El joc contribueix al desenvolupament integral infantil, atès que estimula el desenvolupament del cos i dels sentits: descobreixen noves sensacions, coordinen moviments, estructuren la representació mental del seu esquema corporal, exploren i amplien les possibilitats sensorials i motrius, van conquistant el seu propi cos i l’entorn, tenen experiència de domini i obtenen intens plaer. El joc també estimula el desenvolupament del pensament i la creativitat: estimula la imaginació, el pensament evoluciona del pensament motriu al simbòlic representatiu i més tard al pensament reflexiu i és una via d’exercitació del pensament abstracte. I finalment, el joc és un instrument de comunicació i socialització: potencia el desenvolupament del llenguatge atès que necessiten expressar, comprendre i nombrar, els nens juguen individualment, en paral·lel i més tard de manera grupal.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Si vols conèixer-los ràpidament, fes-los jugar; si vols ensenyar-los a viure, fes-los jugar; si vols que agafin gust pel treball, fes-los jugar; si vols exercir la teva professió, fes-los jugar, jugar i jugar.” Fernand Deligny

Xerrada: Pilars estructurals per a una criança sana

Us heu preguntat mai, què és realment important durant la infantesa? De què cal tenir cura?

El proper dissabte dia 13 de desembre amb la Celeste Vaiana  podrem parlar de tots aquests temes i molts altres.

Us hi esperem!

Pilars estructurals d'una criança sana

CAMBIAR LA EDUCACIÓN PARA CAMBIAR EL MUNDO. Claudio Naranjo

Imatge

Claudio Naranjo ens proposa els canvis necessaris pel nou paradigma educatiu, l’educació pel ser. L’autor, reconegut psicoterapeuta xilè,  concreta la crítica a la societat actual argumentant que el model educatiu, fruit de la societat patriarcal, únicament crea individus submisos que només treballen pel progrés personal i l’ànim de lucre, deixant rere seu i perpetuant un sistema violent, cruel, destructiu, exclusiu i autoritari disfressat de democràcia: “La educación es la institución más podrida de la sociedad pues lo que debería hacernos hombres en realidad sirve para acabar con nuestra humanidad“. Segons l’autor, la humanitat és capaç de crear quelcom més bell, més humà. Què ens cal fer per abandonar aquest inevitable naufragi?

Naranjo proposa un canvi necessariament radical de l’educació, afirmant que cal una educació holística que no fragmenti el coneixement, que consideri les dimensions físiques, emocionals, socials i espirituals de l’individu en la mateixa mesura;  que integri els individus;  on el mestre abandona la seva posició jeràrquica i ensenya escoltant… Bé, una pila de reflexions que ens permeten canviar la mirada tant de la societat com de l’escola com de les relacions entre persones. Una proposta que desperta consciència a qualsevol lector ja sigui una mare o un pare, un educador,  un mestre o qualsevol persona interessada en viure més humanament.

 Josep Rabasseda, educador.

Us oferim també un petit fragment de l’obra en aquest enllaç: Cambiar la educación para cambiar el mundo.