LÓCZY, UNA INSÓLITA ATENCIÓN PERSONAL. Miriam David i Genevieve Appel

emmi piklerEmmi Pikler va ser una pediatra hongaresa que va desenvolupar una interessant teoria sobre la cura de nadons, el desenvolupament motriu i l’autonomia en nens fins a 3 anys i ho va fer a un orfenat a Budapest anomenat Institut Lóczy. Des d’aquest Institut s’han generat estudis i material científic que recolza la seva teoria evidenciant que un alt percentatge dels nadons i nens crescuts a Lóczy aconsegueixen i han aconseguit tenir una vida satisfactòria o com a mínim allunyada de les negatives conseqüències que sovint té el pas per un orfenat en edats primerenques.

El llibre que us presentem “Loczy, una insòlita atención personal”, és un relat acurat, ben organitzat i precís sobre el funcionament de Loczy. Explica les idees bàsiques de la teoria d’Emmi Pikler però sobretot és interessant perquè ofereix una clara imatge d’això tant especial que és la cura als nadons a l’institut, l’ambient que s’hi respira, com estan organitzats els diferents ambients i activitats, què fan i què diuen les educadores, com responen els nens, què fan aquests, etc.

El llibre va ser escrit a partir d’una estada de les autores a l’Institut a finals dels anys 70. Les autores, una psicòloga i una psiquiatra franceses, fan una descripció sistematitzada del funcionament però a més a més reflexionen i opinen sobre allò que veuen. Així, ofereixen al lector una visió àmplia de l’institució i la teoria pikleriana i no deixen d’esmentar altres teories sobre l’aferrament i el vincle que, donant un pes específic important a la figura materna, contradirien la teoria Pikleriana.

Les idees desenvolupades i posades a la pràctica a Lóczy són  font d’inspiració per a les escoles d’educació viva i per a famílies que perceben la importància del desenvolupament motriu i la cura dels seus fills. Ofereixen bones idees per a la creació d’espais de desenvolupament i ajuden a combatre l’allau de missatges que ens arriben a nivell comercial sobre els objectes que necessita un nadó i un infant des de que neix i mentre creix.

‘Lóczy, una insólita atencion personal’ és un llibre senzill de llegir que ofereix una àmplia visió sobre el particular i peculiar institut que va crear Emmi Pikler. Una lectura recomanada per a famílies amb nadons petits i per a tots aquells interessats amb l’educació viva i l’autonomia dels infants.

Per a qui vulgui llegir més malauradament hi ha pocs llibres traduïts al castellà però la mateixa editorial Octaedro té una petita col·lecció de quatre llibres molt i molt senzills i bàsics titulats: “Esperando al bebé”, “Las primeras semanas de su bebé”, “Comer y dormir” i “Movimientos libres: actividades autónomas”.

CAMBIAR LA EDUCACIÓN PARA CAMBIAR EL MUNDO. Claudio Naranjo

Imatge

Claudio Naranjo ens proposa els canvis necessaris pel nou paradigma educatiu, l’educació pel ser. L’autor, reconegut psicoterapeuta xilè,  concreta la crítica a la societat actual argumentant que el model educatiu, fruit de la societat patriarcal, únicament crea individus submisos que només treballen pel progrés personal i l’ànim de lucre, deixant rere seu i perpetuant un sistema violent, cruel, destructiu, exclusiu i autoritari disfressat de democràcia: “La educación es la institución más podrida de la sociedad pues lo que debería hacernos hombres en realidad sirve para acabar con nuestra humanidad“. Segons l’autor, la humanitat és capaç de crear quelcom més bell, més humà. Què ens cal fer per abandonar aquest inevitable naufragi?

Naranjo proposa un canvi necessariament radical de l’educació, afirmant que cal una educació holística que no fragmenti el coneixement, que consideri les dimensions físiques, emocionals, socials i espirituals de l’individu en la mateixa mesura;  que integri els individus;  on el mestre abandona la seva posició jeràrquica i ensenya escoltant… Bé, una pila de reflexions que ens permeten canviar la mirada tant de la societat com de l’escola com de les relacions entre persones. Una proposta que desperta consciència a qualsevol lector ja sigui una mare o un pare, un educador,  un mestre o qualsevol persona interessada en viure més humanament.

 Josep Rabasseda, educador.

Us oferim també un petit fragment de l’obra en aquest enllaç: Cambiar la educación para cambiar el mundo. 

LEER CON NIÑOS. Santiago Alba Rico

Leer con niños. Santiago Alba RicoL’Eloi, el pare de la Rut i en Grau, ens ha fet arribar aquesta proposta pel tastet literari; esperem que us engresqui:

Una advertència prèvia necessària: aquest és un llibre de filosofia escrit per una persona d’esquerres. No és que sigui molt complicat, però es bo saber amb què un es trobarà.

La reflexió que ens planteja surt de la seva pròpia experiència amb els seus fills. Un dia, ja descobrireu perquè, va començar a llegir-los coses. Però no coses “normals”, sinó Dant, Pessoa, Heròdot, el Quixot. A partir d’aquí rellegeix moltes “històries”, molts relats que ja estaven aquí, que formen part de la nostra tradició cultural humana. Ens parla de la continuïtat d’aquests relats, de com aquests construeixen el món on vivim. I també de com aquesta memòria cultural es troba amenaçada per la continua reconfiguració capitalista.
Però ens parla també, i per això és interessant ressenyar-lo aquí, de la discontinuïtat que imposen els infants en aquests relats i en aquest món. “Los niños están entre nosotros: oseznos o corderos o polluelos en medio de otra raza, el inmigrante en casa, el único extranjero que recibimos con alborozo”. Els infants estan i no estan en el nostre món, i es relacionen amb ell de forma estranya.
A partir de categories arquetípiques (el solter sense fills, l’orfe), Santiago Alba Rico ens va explicant mites i relats socials, nous i antics, per a poder indagar en dues preguntes: per a què serveixen els llibres? I, més important, per a què serveixen els nens?

De les respostes que dóna no us n’avançaré cap, només un comentari: com en tot bon llibre de filosofia que no pretén ser un manual, les respostes són noves preguntes per a continuar pensant, se’n pot discrepar, però això no és l’essencial. Per a llegir amb els nens es requereixen condicions excepcionals en el món d’avui (tenir nens, tenir una casa, saber llegir, tenir llibres, tenir temps…). “Los pocos que gozamos de todos estos bienes al mismo tiempo podemos escoger y eso es siempre incómodo”. Hi ha milers d’altres coses per escollir. Però no totes són iguals.

Per la forma que té d’acostar-se a la complexa relació que tenim amb els infants, la lectura de “Leer con niños” em va resultar molt interessant. Si us hi animeu, espero que us resulti tan gratificant com a mi.

Santiago Alba Rico és filòsof. Ha viscut molts anys en països àrabs i es autor de llibres que parlen de la nostra relació amb ells, en aquesta època de guerres contra el terror. També fou guionista de “Los Electroduendes”.

 

MADRES- HIJAS: una relación de tres

Mades e hijasEncetem l’espai Tastet literari amb la següent proposta pel mes de març: MADRES – HIJAS. Una relación de tres.

Les autores presenten un interessant llibre dels que no es poden llegir d’una tirada per la riquesa i densitat de la informació i per la seva organització en capítols aïllats . Exposen en una complexa obra diferents maneres de ser mares/dones/filles i les distintes formes de relació que podem establir amb les nostres mares/filles sempre tenint en compte i de taló de fons (per això el títol “una relació de tres”) la figura del pare. L’obra  conté capítols amb títols suggerents com:  “més mares que dones”, ”més dones que mares”, “mares i/o/ni dones”, “mares extremes”, “de ser filla a convertir-se en dona”, “de convertir-se en dona a convertir-se en mare” i “dols”.

Cada capítol conté referències a la literatura i al cinema convertint-se així en una obra que et remet constantment a d’altres i t’estimula la recerca. Eliacheff i Heinich conviden a complementar la lectura amb pel·lícules com la xocant i dura “La pianista” (Michael Haneke, 2001), l’extravegant “Tacones lejanos” (Pedro Almodovar, 1991) o la clàssica “Rebecca” (Alfred Hitchcock, 1940), entre moltes d’altres. I en literatura conviden a la lectura de clàssics com: “Madame Bovary” (Gustave Flaubert, 1857) o obres molt més recents i delicades com “El dios de las pequeñas cosas” (Arundhati Roy, 1997), entre una llarguíssima llista de títols de tipologies molt diverses.

És una obra estimulant que convida a la reflexió. Molt recomanable!

Presentació Tastet literari

tastet literari 1

Proposem aquest espai Tastet literari per tal de poder recomanar i compartir lectures interessants entorn a l’educació i la criança.

Cada mes penjarem al bloc la ressenya d’un llibre i al llarg del mes les persones que us el llegiu o us l’hagueu llegit podreu deixar comentaris opinant sobre la lectura.

Per començar l’espai us demanem que ens feu arribar alguns títols de llibres que hagueu llegit i us semblin interessants. A partir de les vostres propostes farem la llista de títols pels mesos de març, abril, maig i juny.

Podeu enviar els vostres suggeriments a: projecte.agambar@gmail.com

Esperem les vostres recomanacions bibliogràfiques i els vostres comentaris.

Gràcies per la col·laboració!