Preguntes i Respostes del Xat amb en Jordi Sedó

Xat amb en Jordi Sedó
Pare i membre fundador de l’Associació AGAMBAR

1. Bon dia Jordi, quina és la principal diferència entre una llar d’infants convencional i una de “lliure”?

» Una de les diferències és la participació de les famílies. A les Llars d’Infants i a parvulari (p3, p4 i p5) els espais participatius per a les famílies es redueixen a l’AMPA (Associació de Mares i Pares), al consell escolar tres cops l’any i alguna participació explícita a l’aula que demanen els mestres (explicar contes, la Castanyada, tocar un instrument, …).


A l’espai Agambar de creixement i joc els pares podem acompanyar als nostres fills al llarg de tot un dia, decidim amb l’educadora i les altres famílies com ens organitzem, què necessiten els infants, parlem de la nostra filla, com és , què li agrada… el projecte és de tots.

2. Bon dia, la meva pregunta és referent al rendiment curricular. Els nens que van a escoles alternatives tenen millors o pitjors notes que els que van a l’escola ordinària? No sé si es pot generalitzar o hi ha estudis.

» El que pretenem en el nostre projecte és oferir eines per enfrontar-se al món ja que des d’aquests espais educatius es té molt en compte a la persona, la gestió de les emocions, la motivació, els interessos, la comunicació… per tant, no podem dir si hi ha més o menys rendiment escolar tot i que és segur que l’aprenentatge que fan els nens i nenes és significatiu. Partim des de la premissa que per formar “acadèmics” primer és necessari formar a la persona; persones autònomes i independents.

3. Teniu alguna cosa a veure amb les escoles Waldorf?»

De la pedagogia Waldorf hem rescatat tot allò que té a veure amb la creativitat, l’art i el moviment i el respecte als cicles vitals. De tota manera Agambar ens nodrim de diferents pedagogies i metodologies que tenen en comú el respecte als processos de l’infant, la importància de l’experimentació per aprendre i l’educació com a acompanyament a la vida ,
(Educació lliure, Montessori, Waldorf, Sistèmica, Reggio Emilia, etc.)

4. Bon dia Jordi, heu rebut suport de l’Ajuntament o d’alguna altra institució del poble o de la comarca? Felicitats per la iniciativa!

» Gràcies per la felicitació. Quan ens vam presentar a l’ajuntament de Santa Coloma de Farners ens van oferir els equipaments públics (biblioteca, cercle jove) per a les trobades i formacions… recolzament i ajuda en la difusió de les activitats. Tal i com està el panorama actual hem d’estar atents a subvencions i ajudes.

5. Hi ha altres escoles a Girona (província) que funcionin de manera similar a la vostra? Jo estic interessada en aquest tipus d’educació però sóc de l’Alt Empordà. Rosa

» Primerament comentar que no som una escola, sinó una associació amb tres eixos, i un d´aquests és un “espai de creixement i joc”. I per respondre’t et podem dirigir a la Xarxa d’Educació Lliure (XELL) on trobaràs un llistat de projectes (www.educaciolliure.org/) i contactes.

6. així doncs vosaltres no ensenyeu matemàtiques als nens?

» O i tant que es fan matemàtiques; treballem conceptes matemàtics quan cuinem (pes), quan recollim les joguines (classificació), quan els donem a escollir un o dos bastonets (numeració), si volen jugar amb una pilota gran o petita (mesura), quan anem a comprar al mercat, etc. En resum, els infants aprenen amb el nostre acompanyament, sobretot experimentant amb situacions de la vida quotidiana.

7. L’educació compartiva vol dir a mitges entre pares i educadors? He llegit que vosaltres (els pares) us impliqueu ab el dia a dia a l’escola. Gràcies!

» Educació compartida vol dir al 100% entre pares i educadors, no a mitges. Les mares i pares som responsables de l’educació dels nostres fills i filles, la compartim totalment amb l’educadora. Quan diem que ens impliquem en el dia a dia,no ens referim a que sempre hi estem presents, el que fem és que almenys un cop a la setmana estem a l’espai compartint el matí amb tots els infants fent de suport a l’educadora. D’aquesta manera altres pares i mares entren a formar part de l’entorn proper dels nostres fills. De fet, és tan important per a nosaltres la participació de les famílies que ens estem plantejant crear un espai de tardes per a jugar en família.

8. Quin països destaquen en la implementació d’escoles lliures? A Alemanya molta gent ha anat a l’escola Waldorf. Però a Sud Amèrica també hi ha tradicció no?

» Se’m fa difícil respondre la teva qüestió, ja que Agambar no som especialistes en institucions educatives contemporànies. El que sí sabem és que altres sistemes educatius europeus incorporen a l’escola ordinària metodologia i pedagogia del que aquí podem anomenar educació lliure (com Finlàndia, Alemanya, República Txeca…)
A Sud Amèrica la gran coneguda és l’escola Pestalozzi a Equador. Si en vols saber més de projectes educatius lliures o diferents et convido a veure un avenç del documental que s’està produint La Educación Prohibida, que recull la majoria d’experiències d’Amèrica del Sud i Espanya (www.educacionprohibida.org.ar/)

9. Em pots definir els trets distintius de l´”escola lliure”?

» Nosaltres entenem l’educació lliure com un model d´educació adaptat als interessos i ritmes dels infants, sense pressions externes, ni expectatives de produir o de tenir res, simplement de ser i deixar ser. Pensem que s’ha de cuidar i respectar profundament a l’infant com a esser singular, en els seus processos vitals, les seves ganes d´aprendre, la seva creativitat i la seva capacitat i curiositat innata, en general en el seu camí de lliure creixement, i tenint en compte el seu entorn (materials, naturalesa, …) com a part inherent al seu creixement. El nostre ideari de l’espai de creixement i joc així ho contempla.

10. Què feu exactament al vostre projecte?

» A Agambar ens hem marcat tres eixos d’actuació. Per una banda, l’espai de creixement i joc, un espai diari de trobada pensat per a infants. Per altra banda hi ha l’espai de formació, que parteix de la necessitat dels adults de poder créixer en el procés d’acompanyament als nens, i per això periòdicament s’organitzen trobades, tallers i xerrades destinat a mares, pares, famílies, educadors, mestres, professionals i a tothom qui s’hi vulgui interessar. En tercer lloc oferim l’espai de famílies, per a fer-hi trobades entre pares i educadors, per posar en comú les vivències i inquietuds relacionades amb la criança.11. Diuen que el mètode Waldorf no aprova gaire l´ús de noves tecnologies, i en la meva opinió posar-s´hi desquenes és autoexcloure”s. Criar nous analfabets digitals. Vosaltres també sou tecnòfobs?

» El mètode Waldorf, com he dit abans, és un referent, com Montessori, Reggio Emilia i d´altres. L´educació creiem que ha de ser respectuosa i respectar el desenvolupament de l´infant, i també ha de ser actual i ubicada al món d´avui, amb les seves eines i oportunitats, com la tecnologia. Per tant, sempre a ritme de nen, i en funció de les seves demanes, oferirem i respectarem els seus gustos amb les noves tecnologies (que per a ells no són ni noves ni tecnologies, simplement interessos).

12. Això de les escoles lliures vol dir escoles de ‘hippies”? Perdoneu per la ignorància, la veritat és que arrel de veure aquí m’estic interessant pel tema. Puc posar-me en contacte amb vosaltes per informar-me?

» Bé, el concepte i mot de “hippies” no m´atreveixo a definir-lo ni a “etiquetar-lo”. Tampoc sé quines escoles freqüenten, el que sí m´atreveixo és a oferir-te el nostre temps i la nostra associació: associacioagambar.wordress.com, o projecte.agambar@gmail.com. Estarem encantats d´atendre a tu i a tothom qui estigui interessant, hippie, yuppie, o com sigui. T´esperem

13. Quin seria el vostre màxim referent (alguna escola d’exemple?)» El nostre màxim referent és l´infant i el respecte cap a ell mateix i el seu ritme vital, de descoberta i aprenentatge. Com he comentat abans, hi ha diversos mètodes que ens sembles interessants (Montessori, Waldorf, Sistèmica, Reggio Emilia, etc). En el nostre cas, Agambar segueix el seu propi camí el·laborant el seu propi ideari, organització, etc.

14. hi ha escoles lliure públiques? O són tot iniciatives privades. Què cal fer per obrir una escola lliure? gràcies i sort!

» Gràcies a tu, i gràcies per la sort que ens desitges. Hi ha escoles públiques i privades, de tot. Per obrir una escola lliure el que cal primer de tot és molta motivació. Els aspectes legals els desconeixem, ja que nosaltres estem centrats en l´etapa de 0-6 anys, on l´escolarització no és obligatòria. S´hauria de preguntar al departament d´ensenyament.

15. Hola, com valorarieu la presentació que vau fer al poble? va venir molta gent, la veritat…. Endavant!

» La valorem molt positivament; hi ha moltes persones interessades en recolzar i participar en els diferents espais que vam presentar, és fantàstic!. L´objectiu era donar-nos a conèixer, començar a recollir propostes i començar a crear xarxa, per tant: objectiu aconseguit. Estem molt contents.

16. Jordi tu que ets mestre què creus que n’opina la consellera Rigau de tot plegat (eduació lliure). Com que és de Banyoles potser fins hi tot la coneixeu….

» Coneixem força gent de Banyoles, però no tenim el gust de conèixer la consellera Rigau. Deu tenir prou maldecaps amb les retallades com per pensar en un tipus d’educació que requereix més personal i centrar-se més en les persones que en els recursos. Vull creure que sap el que és l’educació lliure, perquè no?

Gràcies per ser-hi i gràcies per ser persones inquietes.

projecte.agambar@gmail.com https://associacioagambar.wordpress.com 610360062 (Jordi) ? 606916939 (Erola)

Si sempre fas el mateix, només obtindràs el que ja tens.

Si desitges alguna cosa nova, fes alguna cosa diferent. “

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s